Història de l'Ermita de Santa Ana

Com quasi tots sabeu, la muntanya de Santa Anam sols està a 344 metres d’altitud sobre el nivell del mar. Sobre el cim està l’ermita amb devoció a Santa Ana i la Verge. Ermita erigida durant la primera mitat del segle XV, la seua construcció es va fer des de l’any 1436 a 1443, que es van acabar les obres, sent bisbe de València D. Alfons de Borja i Cabanilles, nascut en la vila de Canals. Celebrant-se el primer acte religiós, el dia 1 de Maig de 1443. Així consta en alguns documents.

Des d’aquells temps, poc a poc, la muntanya ha pres el nom de la mateixa ermita i en els postres dies tots solem anomenar-la, la “Serra de Santa Ana”.

En Setembre de l’any 1973, l’Ajuntament de La Llosa de Ranes, tramita, executa i costeja el camí d’accés que va des de la Vereda fins a la pròpia ermita, per ser esta condició primordial i indispensable per al posterior emplaçament del Mirador del Regne de València, i posterior restauració de l’edifici de l’ermitori, proposat per la Exma. Diputació de València, que va elegir el nom i el lloc del mirador. A finals de 1973, principis de 1974, l’Ajuntament de La Llosa de Ranes va concluir les obres del Mirador del Regne de València, sent alcalde del municipi i diputat per la comarca D. Salvador Delgado de Molina.

A finals de l’any 1975, l’Ajuntament de Xàtiva aprova el canvi d’emplaçament d’un repetidor de televisió que en principi havia de col·locar-se al cim de la muntanya del “Mont Blanc”, canviant la seua col·locació per tindre camí d’accés al cim de la muntanya de l’ermita de Santa Ana.

A principis de Maig de 1976 comencen les obres per a la col·locació del repetidor, i el dia 28 del mateix mes es disparen diversos barrens davant la façana de l’Ermita de Santa Ana. Comencen a aparéixer els escrits de crítica als periòdics, contra la barbàrie que estava cometent l’Ajuntament de Xàtiva. El dia 28 d’Agost de 1976 es tornen a disparar una altra vegada diversos barrens, destruint el que quedava de la façana de l’ermita.

A primers de Setembre els periòdics “Las Provincias” i “El Levante” publiquen escrits des de Xàtiva i La Llosa de Ranes, contra la barbàrie i l’atac destructiu contra el monument i el Mirador del Regne de València.

El dia 9 de Setembre de 1976, l’Ermita és visitada pel president de la Real Acadèmia de Belles Arts de San Carles, D. Felipe María Garín Ortiz de Tarancón, amb dos reporters oficials per veure personalment l’estat de l’ermitori.

El dia 13 del mateix mes, el senyor Alcalde de La Llosa de Ranes junt amb dos regidors, es desplacen a València a fi de donar informació al president de la Exma. Diputació i a la presidència del Ministeri d’Informació i Turisme, oferint altres muntanyes on col·locar el repetidor de televisió, i així salvar la destrucció de l’ermita de Santa Ana. El dia 24 de Setembre s’aprova en ple extraordinari de la Exma. Diputació la suspensió de les obres per a la instal·lació del repetidor davant de l’ermita, comunicant a l’Ajuntament de Xàtiva la paralització total de les obres, i acordant d’igual forma la planificació del projecte de restauració de l’Ermita de Santa Ana.

El dia 14 de Febrer de 1981 s’aprova en consell de ministres el títol de Monument Històric Artístic a l’Ermita baix la protecció de la Diputació de València, i a finals de Maig de 1983 comença la restauració, que va finalitzar, tal i com la coneixem ara, el dia 24 de Juny de 1986.

Així doncs, decidim celebrar la Romeria a l’ermita de Santa Ana, el dia 1 de Maig de cada any, per ser el dia en que es va celebrar el primer acte religiós litúrgic, el 1 de maig de 1443.

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30