La Llosa de Ranes homenatja als mestres del CEIP Crist del Miracle jubilats enguany
1/12/2017

El Ple de l'Ajuntament de la Llosa de Ranes del 30 de novembre va servir per a retre un sentit homenatge als mestres del CEIP Crist del Miracle que es van jubilar el passat curs, després de més de 20 anys dedicats a l'educació en el poble. Elvira Ibáñez, Encarna Martínez, Amparo Deusa i Jaume Solís van ser els quatre homenatjats ahir abans que començara l’últim ple ordinari de l’any.

 

Els quatre, visiblement emocionats, van rebre de mans de l’alcalde un socarrat amb l’escut del poble, acompanyat d’un fort aplaudiment de tots els presents. A l’acte van assistir tots els membres de la corporació municipal, familiars i amics dels homenatjats, així com també alguns dels seus antics alumnes. Tots volien sumar-se a este merescut reconeixement a tota una vida dedicada a educar i formar xiquets al poble de la Llosa de Ranes.

 

L’Alcalde de la Llosa de Ranes, Evarist Aznar, va destacar en la seua intervenció que educar i formar, és una grandíssima responsabilitat, una gran vocació i una gran contribució per a la societat. “Per tant, és just que des de les administracions fem un reconeixement a un treball com és el de mestre que contribueix a fer una  millor societat”, afirmava. Evarist va acabar la seua intervenció amb unes paraules d’Antonio Machado: “en qüestions de cultura i saber, sols es perd allò que es guarda i sols es guanya allò que es dóna. I vosaltres -afegia-  heu donat molt. I com heu donat molt, just és que se vos faja este xicotet reconeixement, que no sols el fem els que estem ací, sinó que el fa tot el poble de la Llosa de Ranes”.

 

Els homenatjats també van dedicar unes paraules a tots els assistents. Elvira Martínez va assegurar que l’ofici de mestre pot ser siga un dels més bonics pel component humà que el forma: els xiquets i xiquetes. “A tot açò –continuava- hem de sumar que quan eres mestra d’un poble, eixe component humà creix exponencialment; no només xiquets i xiquetes, sinó també pares, mares, iaios, iaies, tios, ties... tots acaben formant part d’eixe entramat social que un mestre aprèn a gestionar amb els anys”.

 

Per a Encarna Martínez “l’ofici de mestre estaria del tot incomplert si no afegirem al fet d’haver sigut mestres del col·legi Crist del Miracle, el haver sigut mestres també del poble de la Llosa, ja que la nostra tasca ha volgut traspassar els murs de l’escola fins establir-se a la vida del poble. I ben orgullosos que estem de que el nostre ofici no s’haja quedat sols a l’aula i estiga present en tot el poble”.

 

Amparo Deusa, per la seua part, va afirmar que la feina de mestra es composa de molt instants però “són moments no sols d’aprenentatge a l’aula, són els somriures, els plors, les excursions, les activitats i moltíssimes anècdotes i vivències. Són tants i tants moments els que ens acompanyaran per a sempre, que fan que aquesta experiència no siga només un record, sinó que forma part de nosaltres i de la nostra vida.”

 

L’últim en parlar fou Jaume Solís: “ser mestre d’un poble per a mi és un privilegi perquè a banda del que nosaltres podem ensenyar, la gent del poble ens ensenya moltíssimes coses a nosaltres” -va afirmar-, i va afegir: “Este reconeixement tinc que compartir-lo amb els alumnes, les seues famílies, els meus companys i la meua família”. 

Formulari de cerca

Dl Dm Dc Dj Dv Ds Dg
 
 
 
 
1
 
2
 
3
 
4
 
5
 
6
 
7
 
8
 
9
 
10
 
11
 
12
 
13
 
14
 
15
 
16
 
17
 
18
 
19
 
20
 
21
 
22
 
23
 
24
 
25
 
26
 
27
 
28
 
29
 
30
 
31